UNA CULTURA "MISERABLE"

Dos artistes escèptics amb la cultura catalana marxen, a Londres per veure el que ells consideren el “veritable musical dels Miserables”.

Jordi Roda

 L’arribada del famós musical basat en la novel-la de Víctor Hugo el proper 30 de setembre a Barcelona, ha fet que els nostres carrers s’omplin de butlletes i cartells informatius sobre aquest gran esdeveniment cultural a la nostra ciutat. Però, son molt els detractors dels musicals que arribem al nostre país, ja que argumenten que la baixa inversió en cultura (especialment desprès de les retallades) afecta greument la qualitat dels nostres espectacles i que no tenen res a veure amb els seus homònims europeus, amb molta més inversió cultural.

Jordi Roda

L’abast d’aquesta descompensació cultural, entre la capital catalana respecta altres països, en aquest cas el regne unit, l’hem palpada a  Londres amb dos escèptics artistes en el seu peregrinatge cap a una cultura millor. David Galàn Berini, estudiant de segon de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona opina que “la qualitat de la cultura musical de la zona londinenca del West End no es pot comparar amb la catalana; allí es mantenen les produccions molts de temps (25 anys ininterromputs en el cas dels Miserables), es renoven contínuament les ofertes i s’aposta pels joves artistes amb inversions considerades en escoles artístiques i teatrals”. 

Jordi Roda

A l’hora de destacar diferències concretes; Lluís Roda, estudiant de Belles Arts de la Universitat de Barcelona destaca especialment les desigualtats en els nivells de formació dels artistes; "a Londres el musical comte amb artistes de primer nivell com el cantant d’òpera Alfrie Boe mentre que a Barcelona utilitzen cantants amateurs sorgits d’operación triumfo, aquest pas a Barcelona no tenim res a fer”.